Gràcies, Pasqual

Esta foto és de fa dos estius, de les tantes i tantes voltes que anava a contar-te com de difícil se’m feia anar a València, lluny del meu poble i del que tu m’havies ensenyat a estimar i defendre, després de tants anys remant junts. I, com de costum, em donaves les forces que em calien per afrontar el nou repte.

Vas ser mestre des de menuda i el pare polític que em va prometre estar al meu costat treballant per Vila-real i pel País.

I et trobe a faltar, i molt.

Anys que no hagueren sigut el mateix sense tu, jo no haguera anat a cap lloc si no fos per tu. T’enyore, Pasqual.

Dimecres, quan els meus companys a Vila-real sortien a la porta de l’ajuntament per dedicar-li un minut de silenci a Pasqual, en eixe mateix instant jo complia amb la meua obligació de pujar a la trona del Parlament.

Tot i així, Pasqual va estar present al meu cor i en les meues paraules, i també en les del President de les Corts, Enric Morera, amb l’últim homenatge que podia fer-li al mestre de qui tant he aprés.

Avui, si m’he acomiadat d’ell, ha sigut gràcies que altres companys, com Vicent Marzà​, que de ben segur volia estar a Vila-real, s’han quedat votant i Marian Campello​ ha prestat la seua veu i la seua força en la defensa dels menors.

Gràcies de nou a totes i tots.

Pasqual, ha estat un plaer compartir tants anys amb tu. El que m’has ensenyat, mestre, no cau en sac buit.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *