He pogut assistir a la presa de possessió de Mónica Oltra en un Palau de Valeriola ple de gom a gom de persones que volien donar-li l’enhorabona. No és per a menys.

Un palau pel qual he transitat moltes voltes, a diferents hores i amb diversos esborranys de lleis i propostes sota el braç. Allí perfilàrem la Llei de Renda o la Llei de Serveis Socials Inclusius, entre altres. Hores de treball que paguen la pena.

Bocabadada i molt agraïda d’haver sigut hui el primer nom propi que Mónica ha pronunciat. Ha estat un plaer ser la seua veu en esta tasca de defensa de les polítiques socials que ara deixe amb les bones mans d’un company de grup.

P.D. No me’n vaig molt lluny. Ens espera una nova legislatura, de ben segur molt fructífera, en Igualtat d’on seré portaveu. Tinc la mateixa il·lusió i espenta que fa quatre anys i més experiència. I, a més, una gran Vicepresidenta al front. Tinc molta sort.