La candidata autonòmica de Compromís per les comarques de Castelló, Mònica Àlvaro, ha exposat avui que un dels compromisos que ha tindre el nou govern autonòmic que es conforme a partir de maig, és posar en valor i recuperar el patrimoni amb valor arquitectònic i civil propi del nostre territori que ha patit durant les darreres dècades de l’oblit i abandó, “ com a zona de llarga tradició agrícola, les nostres comarques han desenvolupat tot un seguit de construccions al llarg de la història, moltes de les quals són específiques i pròpies del nostre territori, i a les quals mai se’ls ha donat valor ni protecció per creure que al ser elements rurals mancaven d’interés, però, han format part del nostre paisatge vital, i amb el pas del temps, han guanyat un valor etnològic i històric incalculable, i els anys d’oblit ha ajudat a la seua desaparició, per això, a cal catalogar i protegir genèricament totes aquestes construccions, i podriem parlar de la pedra en sec (casetes, però també ribes, corrals, etc) , de l’arquitectura de l’aigua ( molins, bases, abeuradors) o les casetes de volta del Maestrat, per exemple.
Àlvaro ha recordat que en 2013 la a majoria absoluta va impedir que s’aprova la proposició no de Llei presentada per Compromís que demanava que les casetes de volta foren declarades en genèric com a Béns Immobles de Rellevància Local, inclosos amb aquest caràcter en els Catàlegs de Béns i Espais Protegits, per garantir la seua protecció com patrimoni cultural valencià que mereix especialment preservats i coneguts.
La candidata autonòmica ha recordat que les casetes de volta són una genuïna construcció típicament local que es troba en major nombre al Baix Maestrat, amb algun altre cas en alt trobem en les terres de la comarca del Baix Maestrat, i que per les seus característiques i especificat reneix es condicions per ser declarats Béns de Rellevància Local de manera genèrica, mesura a la qual inexplicablement el PP s’ha negat.I ara, està en les mans dels ajuntaments que estos puguen fer declaracions locals i específiques, fet que no s’ha vingut produint en cap municipi.
Recordem el text de la PNLL que el PP va rebutjar.
TIPOLOGIA ÚNICA:
Les casetes de volta són habitatges agrícoles temporeres i disperses del secà litoral, construïdes amb murs de pedra i cobertes amb volta paredada, de doble rosca de rajola i de distribució localitzada principalment en la zona costanera del Baix Maestrat. Són les denominades, en la zona, casetes de camp o casetes temporeres amb coberta de “volta”, d’heretats allunyades dels pobles, lligades al cultiu del secà arbori, que servien d’alberg temporal, utilitzades periòdicament per a les tasques de labor i estacionalment en la recol·lecció de la garrofa o l’oliva. Arquitectura temporera, que és refugi del llaurador la seua família, del seu animal de treball, , així com lloc de magatzem de la producció agrícola i de les ferramentes de llaurar
Per això seria interessant el posar en valor de les construccions, donat el precari estat en què es troben la major part d’elles, per això seria de gran importància que tingueren la mateixa consideració que els pous de neu, les barraques, els xemeneies anteriors als anys 40 del segle XX, els calvaris, etc i d’altres expressions arquitectòniques de la nostra cultura popular, per la qual cosa entenem haurien de ser incorporats, de la mateixa manera que els riuraus, en la disposició addicional 5 a de la Llei 4/1998 de Patrimoni Cultural Valencià, on en atenció a la seua naturalesa patrimonial, s’inclouen com a béns de rellevància local totes aquelles expressions i elements arquitectònics i patrimonials en general similars a les casetes de volta que ací intentem valorar.