Àlvaro lamenta que Garcés utilitze un acte institucional per a manifestar el seu suport a Alberto Fabra, o a Bonig, a qui ha situat “entre les futures presidentes autonòmiques”.

Compromís preguntarà en el Congrés i en la Diputació si la jornada, “convertida en un acte partidista”, ha rebut diners de Diputació o del Ministeri.

La portaveu adjunta del grup Compromís a les Corts Valencianes i responsable d’àrees socials i igualtat del grup parlamentari, Mònica Àlvaro, ha lamentat huí que “el secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat, Mario Garcés Sanagustín, haja convertit una jornada sobre Europa i la dona del món rural en un acte absolutament partidista i polititzat”.

La representant de Compromís ha criticat el “ús totalment partidista que ha fet el PP de Castelló i especialment Mario Garcés d’un fòrum de reflexió sobre la dona, Europa i el món rural”. La jornada, organitzada per l’associació Afammer, celebrada a Peníscola, i a la qual han assistit dones de nombrosos municipis d’interior de Castelló i d’altres províncies com Tarragona, “ha passat d’una jornada de treball i de reflexió a convertir-se en un vertader míting del PP quan ha pres la paraula Garcés”. De fet, representants d’altres forces polítiques assistents a l’acte han coincidit en aquesta anàlisi
.
Durant l’acte, segons relata Àlvaro, el Secretari d’Estat, que és un càrrec “institucional i ens hauria de representar a tots, ha fet gala d’un sectarisme extraordinari”. Com a exemple, a acabat lloant la tasca de la portaveu del PP en els Corts, Isabel Bonig, a qui, després de manifestar que “estem amb tu”, ha situat entre les “futures presidentes autonòmiques”.

La diputada de Compromís ha criticat que “l’ús partidista de les qüestions d’igualtat fa un flac favor a les dones i a la societat, però el PP castellonenc ens hi té acostumats”. Àlvaro ha recordat que “sorprèn l’assistència tant nombrosa de diputats provincials en un assumpte d’igualtat, quan només fa uns dies, la Diputació premiava un trofeu esportiu amb més diners pels homes que per les dones”.

Segons Àlvaro, “barrejar institucions i partit és indecent, i tant el secretari d’Estat d’Igualtat com la resta de personalitats assistents “estaven ací pel seu càrrec institucional, i no de partit”.

Així, relata Àlvaro, “a més del manifestat suport a Bonig” i del reconeixement a polítiques només del PP, en la seua intervenció com a Secretari d’Estat, Garcés ha arribat a manifestar la “injustícia social” que ha patit l’expresident Alberto Fabra, en clara referència als resultats de les últimes autonòmiques. Així mateix, Garcés, ha utilitzat la seua intervenció que hauria de versar sobre la dona per a “reiterar referències al Procés que no venien al cas”. Garcés ha arribat a fer referències als qui volen una “aldea imaginària”, de forma despectiva respecte Catalunya, sense tindre present la importància de les aldees i xicotets municipis al món rural.

En definitiva, la diputada de Compromís ha lamentat “que càrrecs institucionals del PP barregen les institucions amb el partit, o que utilitzen fòrums sobre igualtat per a fer partidisme”. Per aquest motiu, a través de la diputada de Compromís en el Congrés, Marta Sorlí, formularà preguntes per a determinar “si hi ha hagut col·laboració econòmica a l’acte des del Ministeri d’Assumptes Socials”. Així mateix, segons ha manifestat el diputat provincial Pau Ferrando, “en la Diputació també sol·licitarem explicacions sobre la col·laboració de la Diputació en aquest acte”.

La portaveu adjunta i portaveu de Compromís a la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques d’Igualtat a les Corts, Mònica Àlvaro, ha manifestat la seua “satisfacció per l’inici del procés de participació ciutadana al voltant de la Llei de Renda Valenciana d’Inclusió. Encarem la tramitació de la llei social més important d’este nou curs polític, que hem de prioritzar per tal que s’aprove en el primer període de sessions”.

Segons Àlvaro, “es tracta d’una norma que és fonamental per al Govern del Botànic, ja que el primer objectiu, del primer eix del primer Pacte del Botánic és precisament la creació d’una renda valenciana d’inclusió. Volem que les persones tinguen una vida autònoma, independent i econòmicament digna. No només es tracta de cobrir econòmicament les seues necessitats, sinó fer que puguen tindre un projecte vital. Volem desenvolupar el dret fonamental de les persones residents al nostre territori als recursos i prestacions suficients per a viure dignament”.

“Aquest avantprojecte recull una sèrie de mesures amb les quals es tracta no solament de cobrir econòmicament les necessitats de les persones que no tenen patrimoni o ingressos suficients per a cobrir les seues necessitats vitals, sinó també garantir el dret a la inclusió social mitjançant la posada en marxa dels serveis tècnics i professionals necessaris”.

“Entre les novetats que inclou el text cal destacar l’ampliació dels requisits d’accés bàsic que permetrà que un major nombre de persones tinguen accés a aquesta renda, com l’eliminació dels límits d’edat per a accedir-hi. També es creen nous tipus de renda: la que complementa el treball quan aquest no arriba al 80% del Salari Mínim Interprofessional (incloses les pensions no contributives), i una segona que es concedirà en funció d’una valoració individual”.

“I també cal ressaltar que es contempla que la renda tinga un caràcter indefinit, a més a més que la seua concessió permetrà, sense necessitat de realitzar tràmits addicionals, l’accés a beneficis en altres àmbits com l’educatiu o el d’habitatge. S’ha acabat ja amb estigmatitzar a les persones en situació d’empobriment al fet que contínuament hagen de presentar papers de finestreta en finestreta demanant ajudes”, ha subratllat Àlvaro.

“La nova llei arribarà a més persones perquè només caldrà un any d’empadronament, front als 24 mesos actuals, exigint únicament la residència efectiva al nostre territori per a tenir dret a la mateixa; amplia l’edat per a poder sol·licitar-la als 18 anys i alhora que s’elimina el límit d’edat per a percebre-la, quan ara era només per a persones d’entre 25 i 65 anys”.

“És pretén que l’import d’aquesta no siga inferior als 531 euros en el cas d’un titular, front als 385 actuals, tant en els casos en què la persona no necessite un itinerari d’inserció o d’acompanyament, com en els quals sí que ho requerisca i, en aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-ho, mantindrà l’ajuda, però es reduirà fins als 266 euros”.

“És una llei que aposta pel municipalisme, en el sentit que reconeix als municipis com a actors principals d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social, així com per a liderar els programes d’inclusió i la coordinació tècnica i administrativa”, ha conclòs la diputada Mònica Àlvaro.