La candidata autonòmica de Compromís per les comarques de Castelló, Mònica Àlvaro, ha exposat avui que amb el nou govern que isca de les urnes a partir de maig, caldrà repensar molt la política d’espais protegits a la nostra comunitat autònoma i apostar per posar-les en valor.
Segons Àlvaro “ fins ara, tant en els governs autonòmics del PSOE com del PP, la delimitació de zones concretes com paratges o parcs naturals ha comportant simplement delimitar en un mapa la seua extensió, posar uns quants cartells i aplicar immediatament limitacions als propietaris, sense invertir ni posar en valor ni aprofitar al màxim l’impacte positiu que pot ser tindre un espai natural”.
Per a la candidata autonòmica de Compromís “ eixa política, ha ocasionat en massa ocasions un rebuig social important a la protecció d’espais naturals per part dels propietaris i municipis afectats, i cal revertir eixa situació i que tothom ho veja com a una font de riquesa per als afectats; mentre a altres comunitats autònomes veiem com es genera un turisme verd i sostenible i activitats tradicionals al voltant d’estes zones, ací, en moltes ocasions, no hi ha la més mínima dotació, ni un míser mapa, ni centres d’interpretació, ni programació d’activitats, ni cap tipus d’al·licient per atraure a la gent, no es generen llocs de treball suficients per al seu manteniment i cura, per promoure visites guiades, per exemple, i tenim ahi, un potencial grandíssim per complementar el turisme de sol i platja, que estem perdent. Va qualsevol turista al Prat de Cabanes-Torreblanca, Tinença de Benifassà, Desert de les Palmes o al que siga, i no té la mínima informació ni sap què fer per coneixer-lo”.
Per eixe motiu, Mònica Alvaro, ha reivindicat la necessitat de buscar un nou model, en diàleg amb els propietaris dels terrenys, els ajuntaments implicats, entitats proteccionistes, els representants de sectors primaris com agricultors i ramaders, el sector turístic i l’administració autonòmica, i posar en valor els espais protegits, i buscar mesures per evitar el rebuig com poden ser la progressiva adquisició per part de l’administració d’aquells espais que es declaren protegits i per tant, de gaudiment per a tothom, on els propietaris no poden traure cap profit i els pots suposar una càrrega econòmica, i hem d’acabar amb la política hipòcrita de protegir una trocet de terra, per rentar-nos la consciència mentre la resta del territori el podem fer malbé”
