La portaveu adjunta i portaveu de Compromís a la Comissió de Política Social, Ocupació i Polítiques d’Igualtat a les Corts, Mònica Àlvaro, ha manifestat la seua “satisfacció per l’inici del procés de participació ciutadana al voltant de la Llei de Renda Valenciana d’Inclusió. Encarem la tramitació de la llei social més important d’este nou curs polític, que hem de prioritzar per tal que s’aprove en el primer període de sessions”.

Segons Àlvaro, “es tracta d’una norma que és fonamental per al Govern del Botànic, ja que el primer objectiu, del primer eix del primer Pacte del Botánic és precisament la creació d’una renda valenciana d’inclusió. Volem que les persones tinguen una vida autònoma, independent i econòmicament digna. No només es tracta de cobrir econòmicament les seues necessitats, sinó fer que puguen tindre un projecte vital. Volem desenvolupar el dret fonamental de les persones residents al nostre territori als recursos i prestacions suficients per a viure dignament”.

“Aquest avantprojecte recull una sèrie de mesures amb les quals es tracta no solament de cobrir econòmicament les necessitats de les persones que no tenen patrimoni o ingressos suficients per a cobrir les seues necessitats vitals, sinó també garantir el dret a la inclusió social mitjançant la posada en marxa dels serveis tècnics i professionals necessaris”.

“Entre les novetats que inclou el text cal destacar l’ampliació dels requisits d’accés bàsic que permetrà que un major nombre de persones tinguen accés a aquesta renda, com l’eliminació dels límits d’edat per a accedir-hi. També es creen nous tipus de renda: la que complementa el treball quan aquest no arriba al 80% del Salari Mínim Interprofessional (incloses les pensions no contributives), i una segona que es concedirà en funció d’una valoració individual”.

“I també cal ressaltar que es contempla que la renda tinga un caràcter indefinit, a més a més que la seua concessió permetrà, sense necessitat de realitzar tràmits addicionals, l’accés a beneficis en altres àmbits com l’educatiu o el d’habitatge. S’ha acabat ja amb estigmatitzar a les persones en situació d’empobriment al fet que contínuament hagen de presentar papers de finestreta en finestreta demanant ajudes”, ha subratllat Àlvaro.

“La nova llei arribarà a més persones perquè només caldrà un any d’empadronament, front als 24 mesos actuals, exigint únicament la residència efectiva al nostre territori per a tenir dret a la mateixa; amplia l’edat per a poder sol·licitar-la als 18 anys i alhora que s’elimina el límit d’edat per a percebre-la, quan ara era només per a persones d’entre 25 i 65 anys”.

“És pretén que l’import d’aquesta no siga inferior als 531 euros en el cas d’un titular, front als 385 actuals, tant en els casos en què la persona no necessite un itinerari d’inserció o d’acompanyament, com en els quals sí que ho requerisca i, en aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-ho, mantindrà l’ajuda, però es reduirà fins als 266 euros”.

“És una llei que aposta pel municipalisme, en el sentit que reconeix als municipis com a actors principals d’atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social, així com per a liderar els programes d’inclusió i la coordinació tècnica i administrativa”, ha conclòs la diputada Mònica Àlvaro.

Estupefacta em vaig quedar en veure eixir la Volta Ciclista des de Vila-real, justament des d’una plaça que abans portava un digne nom en valencià i on s’ubicava un pavelló esportiu que honrava un il·lustre ciclista de la vila. Ara, a banda que el nom de la plaça ja no utilitza la llengua materna, encara és més greu denotar que el Pavelló Campió Llorens roman amb incertesa a l’espera d’una restitució que des d’Alcaldia-Presidència no acaben d’aclarir després de gairebé un any del seu enderrocament.

Al desencert de no saber posar en valor un gran esportista que va portar el nom de Vila-real molt lluny pedalejant amb una antiga bicicleta, s’uneixen algunes notícies estranyes. Segons la Diputació, «la Volta a Espanya atraurà tres mil persones a Castelló, que deixaran un impacte econòmic de tres milions d’euros». I la veritat, dies després encara vaig buscant com eixos suposats tres milions d’euros han canviat l’economia de la província, i de veres que no note el canvi.

El que sí que he vist, el que sí que agraïsc, òbviament, són les imatges de les nostres comarques que l’etapa ens ha regalat i de les que han pogut gaudir tot Espanya, deixant el nom dels nostres municipis ben alt i donant enveja a aquells que ens diuen que som la platja de Madrid, perquè hem demostrat que som més que això: som muntanya, som serra, som ciutats i som poble.

Però la imatge de la Volta per al meu record és també la d’uns jóvens que han sigut més hàbils que cap altre polític de la contornada. Aficionats que posaren davant dels mitjans, amb una senyera, visualitzant un fet: «AP-7 gratis». Una escassa grafia, una lúdica posada en escena, però una reclamació històrica que el poble valencià mereix, i que aprofitant la Volta, que mostra la dificultat de les nostres carreteres, és un crit reivindicatiu pels qui patim una autopista de peatge que ens parteix el País i la butxaca.

[Article publicat originalment a Mediterráneo]