Juan Cotino va beneficiar les empreses dels seus familiars en les adjudicacions de residències. Així de clar i contundent hem conclòs tots els grups -llevat del PP- de la Comissió d’Investigació de les Corts.

Es varen dedicar a “traficar con abuelitos”, tal com de manera molt crua ho va definir la dona de Marcos Benavent, el “Ionqui del Dinero.

El PP, però, s’ha dedicat a protegir als que diu que són el seu “passat”, però que, ha quedat comprovat, continuen molt presents: Cotino, Blasco, etc.

Una de tantes i tantes trames corruptes absolutament vergonyoses i execrables del règim de cleptocràcia del PP que denunciem i desmantellem.

Esta foto és de fa dos estius, de les tantes i tantes voltes que anava a contar-te com de difícil se’m feia anar a València, lluny del meu poble i del que tu m’havies ensenyat a estimar i defendre, després de tants anys remant junts. I, com de costum, em donaves les forces que em calien per afrontar el nou repte.

Vas ser mestre des de menuda i el pare polític que em va prometre estar al meu costat treballant per Vila-real i pel País.

I et trobe a faltar, i molt.

Anys que no hagueren sigut el mateix sense tu, jo no haguera anat a cap lloc si no fos per tu. T’enyore, Pasqual.

Dimecres, quan els meus companys a Vila-real sortien a la porta de l’ajuntament per dedicar-li un minut de silenci a Pasqual, en eixe mateix instant jo complia amb la meua obligació de pujar a la trona del Parlament.

Tot i així, Pasqual va estar present al meu cor i en les meues paraules, i també en les del President de les Corts, Enric Morera, amb l’últim homenatge que podia fer-li al mestre de qui tant he aprés.

Avui, si m’he acomiadat d’ell, ha sigut gràcies que altres companys, com Vicent Marzà​, que de ben segur volia estar a Vila-real, s’han quedat votant i Marian Campello​ ha prestat la seua veu i la seua força en la defensa dels menors.

Gràcies de nou a totes i tots.

Pasqual, ha estat un plaer compartir tants anys amb tu. El que m’has ensenyat, mestre, no cau en sac buit.